Per Jordi Ventura, Community Manager del XRB
Si parlem de transferència
de tecnologia i estem al 2012, estem parlant de xarxes socials aplicades a la difusió
científica, recerca de socis industrials o acadèmics, foment del networking i el fluxe de coneixement. Aquest
2012 està essent una etapa de creixement per difondre el que fan als centres
tecnològics via xarxes socials. Es denota per exemple en la quantitat de nous
compte que s’obren a Twitter, de
centres de recerca per exemple, el nombre de followings i followers delata el
bateig 2.0 de molts d’ells. El nostre, també (@xrbiotech). Però amb quines xarxes he de ser present? doncs en les
que s’hagi decidit en el pla de comunicació
2.0 dissenyat i de l’estratègia de
màrqueting establerta. Twitter, LinkedIn
i SlideShare semblen ser les xarxes
més acceptades en la comunitat científica i professional. A Twitter hi ha una
comunitat força activa, es troba la nostra gent, el proveïdor i el potencial
client.
El missatge en 140 caràcters que
predomina és un triangle que relliga universitat i empresa: emprenedoria, borsa de treball, formació.
El vèrtex emprenedoria va agafat de la mà d'una formació que parla d'start-up, d’estratègia,
de finançament, d'èxit, de fracàs, de termes que connecten el fi de cicle a la
universitat amb l'inici de cicle a l'empresa. El tercer vèrtex, la borsa de
treball, tant important en aquest final de cicle i que demostra estar en prou
bona forma si ho comparem amb d’altres sectors. Aquest pilar va agafant un pes
específic molt destacat; en part, per les circumstàncies que es donen aquest
any i que sembla serà un comú denominador en els vinents, una reducció dràstica
en la inversió en R+D+i per part de
l'Estat. La disminució de finançament es tradueix en reducció dels costos en
els grups de recerca i un augment de la imaginació (sempre a punt!) per atraure
capital i així intentar seguir les línies marcades o si més no evitar canviar d'una
forma brusca el traçat de recerca marcat. És aquí on intervenen les xarxes
socials i la seva difusió-atracció de la recerca feta a casa nostra i per tant
dels serveis i productes que se'n deriven.
La comunitat científica també té una
presència molt destacada a la xarxa professional LinkedIn. Allà es poden fer
contactes professionals, formar part de grups i empreses relacionats amb la
nostra carrera professional i el nostre sector. Des de la XRB
hem donat un pas endavant i estem utilitzant les xarxes socials, no només per
fer de difusió i networking si no com a una eina més de transferència de
tecnologia i valorització, en aquest cas per trobar socis per a projectes d’innovació
o de desenvolupament, ja siguin industrials, estratègics o acadèmics.
Tot sembla molt atractiu i ho és, però
un problema que tenim des de fa molts anys és el de l'elevada quantitat
d’informació que arriba cada dia a la bústia d'entrada del nostre correu
electrònic. Fins i tot els newsletter
als que estem subscrits són elements que moltes vegades no obrim, o si els
obrim els llegim en diagonal. Amb la llista de grups subscrits a LinkedIn pot
passar una cosa semblant, pots dosificar l’entrega d’informació i que t'arribi
una dia per setmana però sembla ser que la infoxicació també es produeix.
Confirmem que el pes específic del correu electrònic segueix existint i que els newsletters tant ben
instal·lats aquests anys han donat pas als grups de LinkedIn i també als
enllaços sindicats (RSS) via Google Reader o Netvibes. Hi ha
major informació i hi ha més canals d'arribada de la mateixa, per tant s'ha de
fer una cerca més fina i la recepció serà més digerible. La digestió necessita
el temps que necessita, si no volem menjar més no cal que ens omplim el plat.
En els temps que corren, els farts no hi tenen cabuda.