Tinc la sensació que, massa sovint, quan un científic llegeix la paraula “programar” no se sent gens identificat amb l’acció. Potser li resulta complexa, potser li resulta desconeguda o potser, simplement, entèn que la programació no va amb ell. Doncs, em temo, apreciats lectors, que aviat serà un requisit indispensable per tal de tenir èxit en pràcticament qualsevol carrera científica.
La interacció amb l’ordinador és constant i diària. Hem de buscar informació, hem de processar dades, hem de comparar resultats, hem de generar presentacions, gràfics i taules. Hem après unes competències bàsiques les quals, poc a poc, hem anat perfeccionant amb més o menys elegància i ara dominem a la perfecció. Però ai las! quan ens toca demanar a la màquina que faci quelcom lleugerament diferent som capaços de perdre hores i hores buscant quina tecla, combinació o programa ens pot fer aquesta feina per nosaltres. No parlem el mateix idioma que l’ordinador: sabem algunes paraules i amb això ja ens sembla que ens en podem sortir.
Peça de codi que permet cercar informació en un document
L’erupció poderosa de les ciències òmiques, la bioinformàtica i el que es coneix com “Big Data”, immenses dosis d’informació generades computacionalment, ha convertit en imprescindible la figura d’intèrpret entre les màquines i els científics. Volem veure quina molecula interacciona amb la nostra proteina d’interès, volem comprovar quina ruta metabòlica es veu afectada per una mutació, o bé volem simular els efectes d’un fàrmac in silico però resulta que no som capaços d’explicar-li a l’ordinador.
Llavors és quan recorrem a programes dissenyats per desenvolupadors de software i programadors, que ens permeten aquestes virgueries tecnològiques. Imagineu-vos, per un moment, que sou capaços de redactar quatre peces de codi per tal de crear vosaltres mateixos les instruccions. Com un petit moble artesanal. Quant de temps i diners que us estalviaria. Quant de valor afegit que tindríeu com a professionals. Quants nous horitzons se’ns obririen a tots plegats si implementéssim la lògica d’un humà i la d’una màquina.
Si esteu d’acord amb mi us animo a que feu un cop d’ull als següents recursos i us n’adonareu que ni és tan feixuc, ni és tan difícil, ni necessites gastar diners per aprendre les nocions bàsiques de la programació. Com sempre, no dubteu en afegir i compartir, amb tots els lectors, comentaris i recursos que considereu interessants.
